Crònica de la campanya 20N d’#Acampadaalcoy

La setmana passada, en ple clímax de la campanya electoral, el grup d’acció de l’assemblea local del 15-M va realitzar una performance en alguns dels llocs més freqüentats de la ciutat, com el Passeig de Cervantes o el Centre Comercial Alzamora. Aquesta tenia com a finalitat denunciar que quasi la totalitat del món està injustament en mans dels interessos d’institucions i mecanismes com ara la banca, l’FMI, l’Església, l’exèrcit, la justícia corrupta o la partitocràcia.

L’assignació de l’Estat a l’Esglèsia ascendeix a 10.000.000.000 d’euros anuals (equivalents a 16.627.868 de pensions mínimes o a 15.590.895 de salaris mínims interprofessionals)

Cal destacar que la mateixa performance es va repetir al llarg del trajecte de la manifestació convocada per al divendres 18, per tal d’amenitzar-la reivindicativament, objectiu al qual es va sumar la Batukada Sambolika (als qui volem agraïr des d’ací la seua habitual -i especial- col·laboració). En l’actuació, entre d’altres coses, es cantava aquesta cançó que pensem que reflecteix perfectament, d’una manera clara i divertida, el missatge que es volia transmetre:

Quan els lladres van al banc, els polítics van davant.
El mercat és l’important, sempre el poble va darrere.
L’empresari fa un ERE, i tots anem cap a enrere.
I els diners d’on eixiran? per a les guerres seguir pagant.
I els diners d’on eixiran? de l’hipoteca que estàs pagant.
I els parats sense faena, i ells amb la butxaca plena.

A més, l’acció no es reduïa a l’impacte escènic, ja que es comptava també amb una taula informativa al respecte de les eleccions del 20N, en la qual es repartien nombrosos documents que explicaven com funciona l’actual llei electoral, el finançament dels partits, les opcions de vot i de no vot o el deute públic entre altres, així com un panell amb gràfiques on s’evidenciava la injusta llei d’Hont, base de l’actual democràcia representativa a Espanya.

Un company explica a un vianant com la banca privada espanyola aconsegueix uns rèdits de 6.000 milions gràcies a les ajudes PÚBLIQUES i altres facilitats valorades en 160.000 milions d’euros.

La performance i la taula informativa, així com també el debat obert que va omplir de gom a gom la seu del Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, es van desenvolupar molt bé, amb una molt bona acollida per part de la gent, i formen part d’una de les línies de treball més necessàries des del punt de vista d’#Acampadaalcoy: la conscienciació i el fet de proporcionar informació a la ciutadania que a les vies convencionals destinades a aquesta tasca no es facilita.

Retall de premsa del Ciudad, principal periòdic local, de l'edició del dia de reflexió. Inclou imatges i textos sobre el debat i sobre la manifestació (prémer per ampliar).

Igualment cal recalcar, i més  donades les circumstàncies meteorològiques, que la manifestació duta a terme el 18N, previ al dia de reflexió de les Eleccions Generals, va ser tot  un èxit, amb aproximadament dos centenars de persones reclamant, a viva veu, una vertadera  justícia econòmica, política i social (recordem, per última vegada, el manifest del qual es va fer lectura: http://dl.dropbox.com/u/35147575/Manifiestos/Manifest_20N_definitiu.pdf)

Aquesta va ser, sens dubte, la pancarta amb més ressò en els mitjans de comunicació “Els meus somnis no caben en una urna!!” i amb ella ens acomiadem (per ara).

Respuesta para Crònica de la campanya 20N d’#Acampadaalcoy

  1. Buenas tardes a todos. En este dbeate hemos de partir de una base previa como es que tenemos una tasa de paro a nivel estatal del 22%, una tasa de desempleo juvenil superior al 45%, o una tasa de temporalidad cercana al 30%. Es cierto que nos encontramos con una situacif3n de crisis econf3mica global, pero tambie9n lo es que incluso en las e9pocas de bonanza econf3mica nuestro paeds adolece de problemas estructurales que comportan que dupliquemos las tasas de desempleo y de temporalidad respecto a la media de los paedses me1s desarrollados de la UE y del resto de paedses con los que hemos de competir.En consecuencia, es evidente que se han de adoptar medidas profundas para modificar aquellos aspectos del e1mbito econf3mico y sociolaboral que han quedado obsoletos y que impiden mejorar la competitividad y productividad de nuestras empresas.En este sentido, desde las organizaciones empresariales ya manifestamos nuestra credtica respecto a la Reforma laboral instaurada por la Ley 35/20010, y a la Reforma de la Negociacif3n Colectiva regulada por el Real Decreto-Ley 10/2011, ambas decretadas de forma unilateral por el Gobierno sin acuerdo con los agentes sociales.bfQue9 debemos hacer para solventar el problema de la creacif3n de empleo? Es evidente que para crear empleo la condicif3n sine qua non es el crecimiento de la actividad econf3mica y aqued intervienen numerosos factores que exceden de la teme1tica que se nos propone. Pero, al mismo tiempo, es fundamental acometer una verdadera y profunda Reforma Laboral que flexibilice y facilite las condiciones de acceso al empleo (Reforma de la contratacif3n) y de salida (condiciones y coste del despido), que flexibilice todas las condiciones laborales (tiempo de trabajo, salarios, modificacif3n sustancial de condiciones de trabajo, movilidad geogre1fica y funcional, entre otras). En definitiva, facilitar que las empresas puedan gestionar sus recursos humanos y que tengan la capacidad de adaptarlos a las necesidades que demandan los mercados y los clientes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>